· les receptes de la Pilar (IV) ·

March 17, 2015  •  2 comentarios

 

Canelons de Sant Esteve

... o de qualsevol diumenge!

 

Per al farcit: 

  • 3/4 de kg de carn de vedella (revés d'espatlla o tapa plana)
  • 3/4 de carn de porc (cap de llom)
  • 2/4 de kg de pit de pollastre (sense óssos)
  • 3 cebes mitjanes 
  • sal, pebre, un got de brandy o de vi blanc
  • una mica de patè bo (una rodanxa d'uns 2 cm de gruix, si és del que ve en "rulo", no tinc controlat el pes)

 

Fregim la carn en una o vàries paelles amb una mica d'oli. Salpebrem i fregim fins que la carn estigui fregida per fora (encara crua per dins). L'apartem i reservem a l'olla a pressió.

En el mateix oli, per conservar els gustos, sofregim la ceba picada, i passar-la a l'olla a pressió junt amb la carn, junt amb un got de brandy o de vi blanc. Reduim l'alcohol i després tapem l'olla a pressió i deixem coure durant 20-25 minuts.

Un cop cuita, picar la carn en tebi (millor en una picadora manual de les de tota la vida, a manivela) dues vegades junt amb el suc del rostit i la ceba. Afegir-hi anou moscada, el patè (escalfar-lo una miqueta) per amorosir i dues cullerades de beixamel.  (he de dir que jo a aquestes alçades encara no tinc la beixamel feta, així que no n'hi poso)

 

Processed with VSCOcam with a5 preset
 

 

Els canelons:

  • 4 paquets de canelons, que són al voltant de 80 (menys els que es trenquin al bullir-los, que en el meu cas sempre són 3 :-))

 

Posar aigua a bullir en una cassola ampla i plana, amb sal. Quan bulli hi anem posant la pasta dels canelons, d'un en un, remenant amb compte perquè no s'enganxin els uns amb els altres. Haurem de fer unes quantes tandes, perquè no convé posar massa canelons a la vegada. Bullir seguint instruccions del paquet (la música és opcional ;-)): 

 

 

Un cop cuits, escòrrer i passar-los a una plata amb aigua freda durant 30-45 segons, i d'aquí a un drap de fil o de cotó lleugerament humit que ja tindrem estès sobre la taula.

Ara els anem farcint amb la carn picada, enrollant i col·locant-los a les plates amb beixamel a la base, si els volem fer al moment. Després hi posem per sobre més beixamel o salsa de tomàquet (variació familiar que té molt d'èxit i que no sabem si es fa en altres cases... però a casa nostra els canelons sempre han anat acompanyats de la pregunta "quants de beixamel, quants de tomàquet?"). Si és salsa de tomàquets naturals, del propi hort i feta a casa,  perfecte, sino un bon sofregit envasat pot fer el fet. 

 

* I,en un nivell de frikisme elevat, abans de posar la capa del damunt faig una foto (amb el mòbil, sense complicacions) de les plates, per recordar després com estàn disposats els canelons i no trencar-los al servir. Digueu-me rara, però a la Pilar li hauria encantat la idea, perquè un dels seus malsons era aquest.  XD

 

Si no els volem muntar encara, els podem anar apilonant en plates, amb un drap de fil humit al fons i que després anirem doblegant per anar separant les capes de canelons, perquè no s'enganxin i perquè no s'assequi la pasta. Jo ho faig així, perquè si no no hi ha manera humana de fer cabre tantes plates a la nevera!. Després, el mateix matí de Sant Esteve, faig la beixamel i els muntatges definitius. 

 

 

La beixamel: 

La Pilar feia dos tipus de beixamel: una de més espessa, per posar al fons de les plates, i una de més líquida, que era la que posava pel damunt dels canelons. 

Per a la beixamel espessa:

  • 140-160g de mantega
  • 6 cullerades de farina
  • 1l de llet
  • anou moscada

Per a la beixamel líquida:

  • 100g de mantega
  • 4 cullerades de farina
  • 1l de llet
  • anou moscada

 

Fonem la mantega en una paella, afegim la farina (millor si la tamissem, així fa menys grumolls) i deixem coure una mica, perquè no ens quedi la beixamel amb gust de farina crua. Després afegim la llet, de mica en mica i remenant amb paciència perquè vagi lligant i no es formin grumolls. Anem coent i remenant fins que tingui la consistència que volem. Cap al final afegim la sal i l'anou moscada ratllada al moment. 

 

Finalment, canelons al forn!
Formatge ratllat pel damunt (amb uns trossets de mantega) i cap al forn a gratinar, o també els podeu posar primer a la part mitja del forn per escalfar-los si els teníeu a la nevera, i després pujar-los a la part més alta del forn per a gratinar el formatge.

 

Que els disfruteu! 

 

 

 


Comentarios

2.Anna Galí
no son per fer-los cada dia, no... ;-)
1.Maronasc(no registrado)
Qué bons! Pero quina feinada! Jo al rostit picat li afegeixo llet, perquè em passa com tu, que mai la tinc preparada en aquell moment :-)
No hay comentarios publicados.
Cargando...