Anna Galí | · l'estètica de la ciència ·

· l'estètica de la ciència ·

May 02, 2015  •  Dejar un comentario

 

Visitar un museu de la ciència amb nens és disfrutar com un nen de la seva visió, de la seva sorpresa, de les seves ganes de tocar-ho tot. Me'n recordo perfectament. 
Visitar un museu de la ciència sense nens, i amb una càmera a la mà és disfrutar com un nen, d'una manera diferent. Tot és fotografiable, i les ganes de jugar no s'acaben mai. Exactament igual que abans. Diferent, però igual. Això és el que he descobert en la meva primera visita sola (i no l'última) a Cosmocaixa. :-)

 

Natura...

 

 

... genètica, geologia, matemàtiques...

 

 

... el meu preferit de TOTS els temps: el Pèndul de Focault!...

 

 

... llum, ombra, espais...

 

 

... història natural...

 

 

 

... però el motiu de la meva visita era veure l'exposició "SPUTNIK: l'odissea del Soyuz 2", la història de l'astronatura perdut a l'espai, i l'història del qual va ser silenciada durant anys per les autoritats de la Unió Soviètica, comissariada per Joan Fontcuberta. Sí, sí, el fotògraf. ;-)
(molt recomanable!, teniu temps fins el 31 de maig, però si sou noia no hi aneu amb trenes que no podreu entrar a veure el meteorit)

 


Comentarios

No hay comentarios publicados.
Cargando...